Què és el dret a reparar i com et pots beneficiar, si se t'espatlla alguna cosa?

Una nova Directiva Europea, aprovada el 23 d'abril, pretén fomentar la reparació d'articles trencats o avariats, abans del seu reemplaçament. És el que es coneix com el dret a reparar. D'aquesta manera, se li concedeixen possibilitats a l'usuari perquè pugui arreglar aquests productes, una vegada acabada la garantia.

És cert que encara trigarem un temps perquè s'apliqui aquesta norma a Espanya. Hi ha un període de 24 mesos de marge, que comença a comptar des de la seva aprovació pel Parlament Europeu. Actualment, els productes adquirits des de l'1 de gener del 2022 tenen una garantia de tres anys, però la intenció és que s'ampliï aquest període.

Durant aquests tres anys, com expliquen des de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el consumidor té dret que es repari o es reemplaça l'article espatllat. Però en el cas que us decanteu per la reparació, l'usuari podrà gaudir d'un altre any extra més de garantia.

Entre els productes que s'inclouen en aquesta directiva hi ha la majoria d'aparells electrònics i electrodomèstics. És el cas de rentadores, assecadores, frigorífics, aspiradores, rentavaixelles, tauletes, telèfons i servidors i productes d'emmagatzematge de dades. També s'hi afegeixen els articles que incorporen bateries de mitjans de transport lleugers i equips de soldadura.

Quines són les millores d'aquesta nova directiva sobre reparacions?

Aquesta normativa europea no serà d'efecte immediat, ja que s'ha d'incorporar al dret espanyol. En qualsevol cas, recull una sèrie de canvis que beneficiaran el consumidor. Un cop esgotada la garantia i davant d'una possible fallada o avaria es facilitaran uns quants avantatges a l'usuari.

Primer, el fabricant té l'obligació de reparar-lo de manera gratuïta o a un preu raonable, dins d'un termini de temps. Cal aportar informació gratuïta sobre el cost d'aquestes reparacions.

En cap cas, a més, els fabricants es poden negar a fer la reparació, encara que prèviament hagi passat per mans d'altres tècnics. L'OCU indica que han de facilitar peces de recanvi i eines a preus assumibles, a més a més tolerant l'ús de peces de segona mà o impreses en 3D.

Què passa si és impossible la reparació?

Es pot donar el cas que el fabricant estimi que l'arranjament resulti "impossible". En aquest cas, no té l'obligació d'emprendre la reparació. Tot i això, el client té el dret a decidir si aquesta negativa està justificada o no.

Aquest tipus de mesures persegueixen incentivar la reparació sobre la substitució d'articles. Per tant, el més lògic és que hi hagi més tècnics per efectuar aquests arranjaments i hi hagi més competència.

Afegeixen que per efectuar aquestes reparacions es podrà recórrer al fabricant. Ell estarà obligat a emprendre aquesta millora. Quan estigui fora de la Unió Europea, aquesta obligació anirà a càrrec del seu representant autoritzat a la UE, i si no n'hi ha, l'importador o distribuïdor.

Tenen la possibilitat de subcontractar els serveis a altres tècnics, encara que el client també es podrà posar en mans d'altres reparadors aliens al fabricant. Això no serà impediment perquè posteriorment el fabricant pugui ocupar-se de l'arranjament esmentat sense que se li posi pegues.