Qui és Maria Branyas, l'espanyola més vella del món que ens acaba de deixar

Maria Branyas va morir aquest dilluns als 117 anys a Olot, Girona. Tal com ha informat la seva família, la dona més longeva del món actualment ja és part d'una història que pocs oblidaran. Van ser nombroses les ocasions en què va aparèixer en mitjans de comunicació explicant la seva història.

Va néixer el 4 de març de 1907 a San Francisco, Estats Units, però des del 1914 residia a Catalunya. Segurament, aquella jove poc devia pensar que entraria a formar del llibre de les persones més longeves del planeta. Tota una gesta que l'ha fet també una de les àvies més estimades del país.

Amb una actitud de vida envejable, Maria Branyas ha posat punt final a una història que perdurarà per sempre. Poques persones l'han superat, per la qual cosa arribar als 117 anys ha estat el seu èxit més gran. I a més fer-ho amb un bon estat de salut, ja que ni el coronavirus el 2020 va poder amb ella.

Maria Branyas i la seva filosofia de vida

Maria Branyas tenia un perfil a xarxes socials gestionat per la seva família. L'afecte i la curiositat feia que moltes persones la seguissin i volguessin saber com evolucionava.

Per això, mitjançant aquest canal de comunicació, la família ja va avisar aquest dilluns que el final estava arribant. "Em sento feble. S'acosta l'hora. No ploreu, no m'agraden les llàgrimes i, sobretot, no patiu per mi", escrivien al perfil.

"Ja em coneixeu, allà on seré feliç, d'alguna manera us portaré sempre amb mi", seguia el missatge. D'aquesta manera tot feia indicar que el final de la seva vida estava arribant i que el comiat era imminent. Finalment, aquest dimarts la família ha decidit publicar un altre missatge on es confirmava allò que tothom esperava.

La família ha informat de l'adéu de Maria Branyas

"Ha mort com ella volia: mentre dormia, tranquil·la i sense dolor", ha informat la família. Així mateix, han aprofitat l'ocasió per explicar què ella mateixa els va dir fa uns dies.

"Un dia me n'aniré d'aquí i no tornaré a tastar cafè, ni iogurt... deixaré els meus records i reflexions". "I deixaré d'existir en aquest cos", però ella mateixa afirmava que la mort la trobaria "gastada d'haver viscut tant".

"Vull que la mort em trobi somrient, lliure i satisfeta", sens dubte, tota una lliçó per a una societat que viu trista, lligada i infeliç. Ella mateixa havia reconegut haver nascut en una època equivocada amb uns valors que ja no existeixen.

De manera que totes les persones que van poder estar al seu costat i rebre els seus ensenyaments de vida s'emportaran el millor regal. Aprendre d'una dona que ha patit guerres, que ha superat una pandèmia i que s'ha mort plena d'amor en un món on regna l'odi.