Bonpreu La impactant història que hi ha darrere de Bonpreu: baralla milionària entre germans
Actualment només un d'ells és el propietari
La cadena de supermercats Bonpreu és l'escollida per a molts catalans. Compta amb uns 150 establiments i més de 6.200 treballadors a tot el territori català. Ara bé, darrere aquest èxit hi ha una gran controvèrsia.
I és que els germans van tenir una guerra empresarial per la diferent política de dividends. Segons ha informat Economia Digital, Josep i Joan Font que eren propietaris al 50%, es van enfrontar i van acabar als jutjats. Una guerra que, segons indica el mitjà esmentat, encara estan pagant els supermercats Bonpreu.
Bonpreu encara paga la baralla entre Josep i Joan Font
L'enfrontament entre els germans Josep i Joan encara no s'ha acabat. Doncs, tot i que Joan Font va adquirir la meitat de l'empresa del seu germà per 300 milions, la cadena de supermercats encara està pagant la guerra. Concretament, segons indica el mitjà esmentat, a la cadena de supermercats li costa 25 milions cada any.
Quan es va tancar l'acord entre els dos germans, cosa que va fer l'actual president de Bonpreu, Joan Font, va ser carregar l'operació als comptes de la cadena de supermercats. Segons indica Economia Digital, l'acord es va negociar perquè el pagament es farà en vuit anys, per la qual cosa encara s'està pagant.
Actualment, la cadena de supermercats compta amb aproximadament 150 establiments. | Europa Press
Ara bé, Joan Font no va adquirir directament les accions del seu germà, sinó que va decidir que fos la seva societat patrimonial qui ho fes, Baloo d'Inversions. D'aquesta manera, el Joan compta amb el 100% de les accions. Unes personalment i, la resta, a través de la societat patrimonial.
Els dividends, el principal focus de conflicte
El principal focus de conflicte eren els dividends. Mentre que un germà demanava més remuneració per als propietaris, l'altre preferia reinvertir els beneficis. Josep Font volia més remuneració i, en canvi, Joan es conformava amb el seu sou (58.000 € anuals) i preferia reinvertir-ne els beneficis.
La guerra entre tots dos va arribar a l'Audiència Nacional i com que no es posaven d'acord pel valor que s'havien de comprar les empreses, els jutjats van apuntar que la millor sortida era una negociació extrajudicial.
D'aquesta manera, segons indica el mitjà esmentat anteriorment, la decisió judicial va servir per agilitzar la recerca d'acord entre les dues parts, ja que no van negociar de manera directa a causa de les tensions personals. Així mateix, Joan Font es va fer el 2019 amb el 100% de les accions després de pagar 300 milions al seu germà, Josep Font.
Més notícies: