L'any 2021, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va desencadenar la preocupació a Espanya. El país liderava el consum de carns processades en excés, superant per vuit vegades la recomanació establerta.
L'alarma sonava encara més forta en ser aquestes carns processades classificades al Grup 1 d'aliments cancerígens per la mateixa entitat internacional.
En concret, cal destacar que el consum de carn processada estava vinculat al càncer colorectal. Tot i això, noves investigacions estan canviant la percepció sobre els embotits, identificant dos icònics productes espanyols com a excepcions saludables dins d'aquesta categoria.
L'any 2012 va portar un estudi de la Universitat de Harvard. Va donar importància als riscos associats al consum elevat d'embotits com el bacó i les salsitxes. Segons aquesta investigació, aquest consum incrementava en un 21% el risc de malalties cardíaques i en un 16% el risc de càncer.
Aquestes troballes van ressonar a tot el món i van fomentar un debat més gran sobre els efectes de les carns processades en la salut humana.
Tot i aquestes advertències, experts nutricionistes han aclarit la idea que no tots els embotits són iguals. En el cas d'Espanya, hi ha dos exemples que es destaquen pel perfil nutricional més favorable: el pernil i el llom ibèric . Segons la nutricionista Verónica Chazin, aquests dos productes tenen menys contingut de greix en comparació amb altres embotits.
Abans de seguir explicant, però, hem de fer un aclariment, i és que, esmentem pernil com a embotit malgrat que la seva categoria seria en realitat la de carn curada. Tot i així, popularment ha estat considerat sempre com un embotit pel que el tractarem com a tal.
L'epidemiòleg Miguel Ángel Martínez-González, a la seva obra "¿Qué comes? Ciencia i conciencia para resistir" publicada el 2020, ho deixa clar.
Apunta que el pernil serrà o ibèric, preparat per salaó de manera tradicional, no entra a la categoria d'ultraprocessats. Això marca una distinció important entre aquests productes i altres tipus de carns processades.
Verónica Chazin també assenyala que el llom ibèric sobresurt en termes de contingut nutricional, amb menys greix i més proteïnes en comparació amb altres embotits. En comparar els valors nutricionals del pernil ibèric amb el llom embotit ibèric, s'evidencien aquestes diferències.
El pernil ibèric conté al voltant de 365 kcal, 31,2 grams de proteïnes i 20,4 grams de greix. Mentre que el llom ibèric ofereix aproximadament 283 kcal, 33,3 grams de proteïnes i 15,50 grams de greix. Aquests números suggereixen que, en termes de densitat nutricional, el llom ibèric es converteix en una opció més equilibrada.
Tot i això, els especialistes insisteixen en la importància de consumir aquests embotits amb moderació i seguir les directrius establertes per l'OMS. L'informe de l'OMS recomana no consumir més de 50 grams d'embotits al dia. L'elecció de parts magres i ben guarides també és vital per minimitzar els riscos associats amb aquest tipus d'aliments.
Per contra, us enumerem alguns exemples d'embotits menys saludables:
Les salsitxes solen contenir carn de baixa qualitat, greixos saturats i alts nivells de sodi. A més, sovint se'ls afegeixen conservants i additius per prolongar-ne la vida útil.
El salami és un embotit altament processat i ric en greixos saturats, sodi i calories. A més, sol contenir una gran quantitat d'additius i conservants.
El xoriço és un altre embotit amb un alt contingut en greixos saturats i sodi. A més, depenent de la varietat, pot contenir ingredients menys saludables com cansalada i altres parts greixoses del porc.
Encara que la mortadel·la pot tenir diferents variants, moltes tenen greixos saturats i additius. A més, sovint es troben trossos de greix visible a la seva composició.
Encara que no tots els tipus de pernil són igualment poc saludables, alguns pernils cuits o fumats poden tenir nivells elevats de sodi i additius.