Poden augmentar el risc de depressió: els aliments que els experts no recomanen

Els trastorns depressius són una càrrega significativa per a la salut mental a tot el món, afectant milions de persones i amenaçant de convertir-se en la principal causa de malaltia per a l'any 2030.

En aquest context, el Centre d'Investigació Biomédica a la Xarxa (CIBER) i l'Institut d'Investigació Biomédica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) han liderat un estudi recent.

I què s'ha descobert? Doncs una possible vinculació entre el menjar ultraprocessat i la depressió. A més d'implicacions en el volum de substància grisa del circuit cerebral mesocorticolímbic i paràmetres d'inflamació. T'ho expliquem a continuació.

Compte amb el menjar ultraprocessat

El menjar ultraprocessat s'ha tornat cada vegada més comú a la dieta moderna a causa de la seva conveniència i sabor atractiu. Aquests aliments estan dissenyats per tenir una densitat de nutrients més baixa, però una concentració energètica més alta en comparació dels aliments no processats.

Contenen alts nivells d'àcids grassos saturats i trans, sucres afegits i sal, mentre que no tenen proteïnes, fibra dietètica i micronutrients essencials.

A més, aquests productes sovint contenen additius per intensificar les seves qualitats sensorials i fer-los altament atractius i potencialment addictius.

125 adults van participar a l'estudi

L'estudi en qüestió, publicat al Journal of Affective Disorders, tenia com a objectiu avaluar la relació entre el consum de menjar ultraprocessat i els símptomes depressius en adults.

Per això, es van reclutar 233 participants, i finalment, 152 adults van ser considerats per a l'anàlisi després de complir els criteris d'inclusió. Es va recopilar informació sobre la dieta dels participants mitjançant qüestionaris de freqüència alimentària validats, centrant-se en el consum d'ultraprocessats utilitzant el sistema de classificació d'aliments NOVA.

Els resultats de l'estudi van mostrar una associació significativa entre el consum més gran de menjar ultraprocessat i una major presència de símptomes depressius.

A més, els investigadors van trobar que aquells que consumien més ultraprocessats tenien un menor volum en regions cerebrals involucrades a processar la recompensa i monitoritzar el conflicte. Així com aspectes crucials en la presa de decisions, incloses les relacionades amb l'alimentació.

Estreta relació entre la depressió i l'obesitat

A l'estudi, els biomarcadors inflamatoris, com el recompte de glòbuls blancs, també van semblar mediar en aquesta associació entre el menjar ultraprocessat i els símptomes depressius. Això suggereix que la inflamació perifèrica podria estar involucrada en el desenvolupament de la depressió associada al consum d'aquests aliments.

Una troballa rellevant de l'estudi va ser la relació més intensa entre el consum de menjar ultraprocessat i la depressió en persones amb obesitat. El grup amb obesitat va mostrar més presència de símptomes depressius en comparació del grup sense obesitat.

En conclusió, aquest estudi dóna suport a investigacions anteriors que vinculen el consum de menjar ultraprocessat amb un major risc de desenvolupar trastorns depressius.

A més, proporciona dades noves sobre com aquests aliments poden afectar l'estructura de xarxes cerebrals específiques. És important tenir en compte que l'associació entre el menjar ultraprocessat i la depressió podria ser influenciada per l'obesitat i els nivells d'inflamació perifèrica.

Importància de mantenir una alimentació adequada

Aquestes troballes subratllen la importància d'una alimentació equilibrada i saludable per mantenir la salut mental i ressalten la necessitat d'abordar la prevalença creixent de menjar ultraprocessat en les dietes modernes.

Amb la depressió en augment i l'impacte en la qualitat de vida de les persones, aquests resultats ofereixen un motiu addicional per prioritzar una dieta basada en aliments frescos i no processats, promovent una millor salut mental i benestar general.

Els investigadors involucrats en aquest estudi continuen treballant per comprendre millor els mecanismes subjacents i les implicacions clíniques d'aquestes troballes. Tot amb l'esperança de contribuir a una salut mental millor per a les generacions futures.