Home amb els ulls embenats inclinat cap endavant davant una cadira.
POLÍTICA

Sentit Crític ataca a E-Notícies mentre cobra gairebé 400.000 euros anuals públics

La premsa subvencionada parla d'un 'ecosistema digital' que impulsa Sílvia Orriols i 'l'extrema dreta'

El mitjà digital Crític s'ha preguntat per què creix Aliança Catalana i "l'extrema dreta" en general. La seva conclusió és que es deu a l'existència d'un "ecosistema digital" que l'impulsa. La peça porta per títol Qui és qui en l’ecosistema digital de l’extrema dreta catalana i la signa el periodista d'investigació Roger Palà.

Més enllà dels detalls, aquesta anàlisi no és nova. De fet, és ja molt habitual entre les figures d'esquerres, que expliquen l'auge d'aquesta classe de formacions polítiques sense fer referència a cap altre factor que el mediàtic. Això resulta doblement paradoxal si es té present que aquests partits creixen al marge del poder mediàtic real.

Edifici d'oficines amb els logotips de Grupo Godó i La Vanguardia a la façana.

En qualsevol cas, Roger Palà assenyala que Orriols ha crescut de manera paral·lela a un grup de "periodistes i influenciadors que actuen com a cambra de ressonància dels postulats més conservadors". En aquest sentit, assenyala mitjans com 8TV o E-Notícies. Però també a tot un grup de figures individuals i "agitadors", que van des de Pilar Rahola fins a Ramón Cotalero o passant per Enric Vila i multitud d'usuaris a les xarxes socials.

Un altre 'xiringuito' mediàtic

En última instància, la postura de Crític no és més que una altra expressió de l'establishment periodístic, que clarament ha perdut el tren de les noves formes de comunicació. Perquè si s'analitzen els comptes de Crític el que s'observa és un tradicional mitjà subvencionat i que, com els 'xiringuitos', presenta una clara estructura financera. És a dir, un impacte objectiu més aviat escàs i una despesa majoritària en personal.

En el cas particular de Crític, el 2023 va assolir uns anecdòtics 50.000 lectors de mitjana mensual, que són setze vegades menys els lectors que té E-Notícies. Això no és obstacle perquè Crític rebés 107.000 euros en subvencions, 226.000 en publicitat pública (ja sigui d'institucions, 'xiringuitos' o fundacions de partits), i 46.000 euros en encàrrecs. En conseqüència - i com explica la mateixa pàgina web de Crític - "el 60% de la despesa s'ha destinat al pagament de sous de l'equip coordinador del mitjà". És a dir, que a tots els efectes es tracta d'un ens públic.

En l'apartat de les anècdotes, destaca la referència de l'article al podcast de E-Notícies, La Catalunya Woke, que es caracteritza pel seu to manifestament còmic. De fet, s'assenyala com si fos una crítica que pel podcast hagin passat figures d'ideologies molt diferents, des d'Alejandro Fernández (PP) fins a Jordi Aragonès (AC) o antics membres de CiU.

De la mateixa manera, també és cridaner que una peça de periodisme d'investigació analitzi períodes temporals diferents. Així, per exemple, per parlar de les subvencions públiques es parla de l'antiga etapa de E-Notícies, amb una altra direcció i propietat. D'aquesta manera, Palà passa revista a les subvencions que va rebre E-Notícies quan la propietat era una altra i quan Orriols ni tan sols era una figura coneguda.

Una dona dreta sostenint documents en una sala de reunions amb diverses persones assegudes en banques vermelles.

Un impacte mínim

Finalment, també és digne de destacar les referències que es fan a opinadors particulars com a part de "l'ecosistema digital" d'Orriols. Es parla, per exemple, d'un article que una vegada va publicar Ramón Cotalero a El Punt Avui, tot i que ell mateix diu que no és d'AC. I també es comenta una columna d'Enric Vila a ElNacional, on defensava que "més enllà de Sílvia Orriols[…]el nacionalisme català només ha donat equilibristes i bons nois".

En definitiva, des de l'establishment subvencionat, Crític analitza l'auge d'Orriols i altres veus similars sense sortir-se del guió mediàtic. Això no és més que una projecció del que Crític desitjaria per a si mateix: que les subvencions públiques que reben es traduïssin en una influència de la qual manquen. Sigui com sigui, aquesta anàlisi arribarà a unes 50.000 persones.

➡️ Política

Més notícies: