L'Hospitalet i Gaza, o per què la dreta està escombrant l'esquerra a Catalunya

Aquest dimecres, una manifestació convocada per Vox contra la inseguretat a L’Hospitalet es va convertir en una demostració massiva d’indignació popular. Hores després, l’esquerra catalana va convocar disset concentracions de solidaritat amb la flotilla cap a Gaza interceptada per Israel. El contrast entre les prioritats de la nova dreta i les de l’esquerra és una de les raons que expliquen l’auge d’uns i l’enfonsament dels altres.

La manifestació de L'Hospitalet estava convocada per Barrios Seguridad, entitat propera a Vox. La protesta va comptar a més amb la participació de dirigents del partit com el diputat Alberto Tarradas. Va ser una concentració històrica, que se suma a l’explosió de protestes veïnals contra la insostenible situació d’inseguretat a moltes ciutats catalanes.

Gràcies a aquesta estratègia de donar suport a les lluites veïnals contra l’ocupació, l’incivisme i la delinqüència, Vox està creixent. Les últimes enquestes el situen per sobre del PP, i això sense comptar amb el probable vot ocult que podria disparar els d’Ignacio Garriga.

És el resultat d’una estratègia exitosa de posar la inseguretat i la crisi migratòria al centre de l’agenda política catalana. A més, els dirigents de Vox fa mesos que trepitgen els carrers dels barris més degradats per escoltar els veïns. Això ha situat el partit de Garriga com una de les poques alternatives per als veïns víctimes de la inseguretat.

Uns a L'Hospitalet, els altres a Gaza

Però el que explica el creixement de Vox és sobretot la percepció per part dels electors que és un partit útil, i per tant necessari. La qual cosa contrasta amb partits a la baixa com ERC, Comuns i la CUP, més centrats en qüestions com Palestina. Mentre la nova dreta parla dels problemes que preocupen els barris treballadors, l’esquerra es perd en temes ideològics vagues o en conflictes a tres mil quilòmetres de distància.

Aquest mateix dijous, PSC, ERC, Comuns i CUP van forçar la suspensió d’un ple al Parlament en solidaritat amb la flotilla cap a Gaza. Un ple en què s’havien de tractar qüestions que sí que importen a la gent, com la situació de la justícia, l’educació o els serveis socials.

És el clar exemple de com uns partits són percebuts com una elit separada de la realitat que defensen només interessos polítics. Mentre altres són percebuts com partits preocupats per les necessitats més urgents en una societat al límit del col·lapse.

També aquesta setmana, els cinc partits del cordó sanitari (PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP) han aprovat al Parlament la creació d’una comissió d’investigació sobre el feixisme i els delictes d’odi. Una altra comissió que no té res a veure amb els problemes reals de la gent. I que a més mostra el nerviosisme d’uns partits que volen blindar les seves posicions de poder.

Vox i Aliança Catalana trenquen els cordons sanitaris

Les enquestes electorals demostren que Vox i Orriols ja han trencat el cordó sanitari, i estan en disposició de capgirar el tauler polític a Catalunya. Això ha passat perquè hi ha gent molt farta que els diguin sobre què es pot parlar o què està bé i què està malament.

El vot a aquests partits és alhora un càstig a les formacions que durant tots aquests anys han format part de l’establishment polític a Catalunya. No és casual que aquests dies els mitjans públics i subvencionats estiguin fent propaganda exagerada de la flotilla. Això ajuda a consolidar la idea d’aquests partits com a casta, i de Vox i Aliança com a partit antisistema.

El problema per a partits com Comuns o CUP és que mentre parlen de Gaza en molts barris de Catalunya la situació de la seguretat empitjora a marxes forçades. Qui ho pateix són les classes mitjanes empobrides i ofegades pels impostos més alts de tot l’Estat. Impostos que serveixen per pagar, entre altres coses, el malbaratament en cooperació exterior i les comissions d’investigació.