Gabriel Rufián, Tardà i l'elecció entre Oriol Junqueras i Pere Aragonès

S'acaba el 2023 i ja som a les portes d'un 2024 que aclarirà molts dubtes a la política catalana. Una, el lideratge d'ERC, que ara mateix està en disputa entre Oriol Junqueras i Pere Aragonès. Ja no és un tabú: tots dos busquen ser cap de cartell a les catalanes malgrat no admetre-ho públicament.

El que era un secret de domini públic s'ha convertit en un tema recurrent dins d'Esquerra. Aquesta mateixa setmana ho feia Joan Tardà, ara militant de base, encara que influent a les seves opinions. L'exdiputat d'ERC a Madrid assumeix obertament en un article a El Periódico que hi ha el debat i que el partit haurà d'escollir entre Aragonès i Junqueras. És la primera veu important dins del partit que ho assumeix: "Aragonès i Junqueras hauran de fer front a la pregunta de qui dels dos encapçalarà la candidatura republicana a la Generalitat", afirma al seu article.

Joan Tardà evita mullar-se i demana tant al president del seu partit com al de la Generalitat que “saltin la tanca de la cleda”. Per ell, l'important no és qui lidera el partit a les eleccions al Parlament, sinó amb qui pactarà. Dóna per fet que no hi ha opció a quedar-se a l'oposició i posa sobre la taula dues opcions: un pacte amb Junts o un Govern "d'esquerra, independentistes i federalistes".

La seva tesi és compartida amb Gabriel Rufián, amic íntim d'Oriol Junqueras. El líder d´ERC a Madrid ha compartit l´article de Tardà, que conclou que aquest debat -el d'un govern d'unitat d'esquerres- seria més atractiu per al votant potencial d´ERC. El candidat, asseguren, no és tan important si Esquerra tanca la política d'aliances. Tant és, doncs, Junqueras o Aragonès, el més important és mirar l'esquerra i no Junts.

Tardà ha estat sempre un fidel defensor del 'Junquerisme', que ell entén com “fer possible un camí prou ampli perquè càpiguen majories tan nombroses com heterogènies”.

Una petita ajuda a Oriol Junqueras

En determinats entorns d'Esquerra, la seva posició sobre el candidat s'entén com una picada d'ullet al president d'ERC. D'una banda, perquè normalitza la voluntat d'Oriol Junqueras de presentar-s'hi. Treu ferro, a més, a l'opció que Pere Aragonès no sigui el candidat, una cosa inusual en política: veure un president arraconat pel seu propi partit. Però no només això: situa el debat en un marc de "via ampla" i "republicanisme" on Junqueras guanya davant d'Aragonès.

És simptomàtic a més que Gabriel Rufián comparteixi el text. És segurament el dirigent més proper a Junqueras i més allunyat de l'entorn de Pere Aragonès. El perfil d'esquerres i allunyat del nacionalisme és precisament el que defensa Tardà, mentre que Aragonès i el seu equip -com Laura Vilagrà- vénen de les JERC i d'un independentisme més marcat.

El debat pel lideratge d'ERC ja és públic, notori i ha comportat els primers moviments. Ernest Maragall, per exemple, reclamava nous lideratges, en una clara pulla a Junqueras. Ara Joan Tardà -i sembla que Rufián està d'acord- treu importància a la jugada que busca Junqueras. Esperarem ansiosos el tercer acte.