ERC ERC tria el camí del tripartit: Barcelona, primera parada
Els republicans han apuntalat el Govern de Jaume Collboni amb l'aprovació de les ordenances fiscals
A poc a poc es va definint el nou panorama polític a Catalunya, marcat per l'hegemonia del PSC, l'enfonsament del processisme i l'auge de nous partits. Les municipals de 2027 seran el primer punt d'inflexió d'aquesta nova era del postprocés. Per això el moviment d'ERC i Comuns aprovant els pressupostos del PSC a Barcelona és més important del que sembla.
Divendres passat, Jaume Collboni va tirar endavant les ordenances fiscals de 2026 gràcies al suport d'ERC i els Comuns. Tot i les crítiques al govern municipal socialista, amb el seu vot afirmatiu permeten la seva consolidació definitiva.
ERC i PSC s'entenen a l'Ajuntament de Barcelona | Archivo
Encara que republicans i ecosocialistes insisteixen a desvincular els pressupostos de Barcelona dels de Madrid o els de la Generalitat, és inevitable assenyalar-ne la importància. Sobretot en l'actual context de debilitat del PSOE i PSC, i de necessitat d'ERC i Comuns. L'acord tripartit a Barcelona és la mostra de com el pragmatisme s'acaba imposant a la gesticulació.
És especialment rellevant el paper d'ERC. En dos anys, el grup municipal republicà ha passat d'intentar un govern independentista amb Trias a apuntalar el partit que ho va impedir. Això clarifica el camí que ha pres la direcció d'ERC en aquesta nova etapa política a Catalunya, i alhora obre més l'escletxa amb les bases independentistes.
L'acostament d'ERC al PSC
La figura d'Alamany ha estat clau per posar a l'ajuntament de Barcelona la primera pedra de la nova estratègia. La secretària general ha aconseguit neutralitzar l'oposició interna a la federació barcelonina per culminar l'acostament al govern de Collboni. Això és així fins al punt que, contra el que es podria pensar, a Barcelona el PSC té més bon feeling amb ERC que amb els Comuns.
La mateixa Elisenda Alamany ha assumit el repte de liderar la candidatura d'ERC a les pròximes municipals. Haver sustentat Collboni tindrà els seus costos electorals, sobretot pel divorci amb les bases independentistes. Però la seva influència en el govern municipal pot servir també per intentar atreure nous sectors progressistes.
ERC treu pit per haver forçat el govern de Collboni a apujar la taxa turística per invertir els beneficis en la rehabilitació dels barris. Junqueras basa tot el seu discurs en aconseguir avenços socials per millorar la vida de les classes mitjanes i populars mentre arriba la independència. Barcelona serà clau per apuntalar aquesta estratègia, i acostar-se a Collboni els ofereix una oportunitat.
adeu a la unitat de l'independentisme
La nova direcció Oriol Junqueras-Elisenda Alamany es va imposar amb un projecte basat en eixamplar la base social del partit. Això significa incloure sectors no estrictament independentistes. En el joc d'aliances polítiques, implica l'allunyament de Junts per acostar-se a l'òrbita del PSC i els Comuns.
Oriol Junqueras i Salvador Illa, cada cop més a prop | E-Noticies
A Barcelona, l'adeu d'Ernest Maragall va ser simptomàtic de la pèrdua de pes del sector d'ERC més procliu a la unitat independentista. Per contra, els últims esdeveniments han allunyat encara més republicans i postconvergents. Els primers aspiren a una confluència de les esquerres, mentre que els segons somien a reconquerir l'espai del que un dia va ser CiU.
Els pressupostos de Barcelona aplanen el camí per als comptes de Pedro Sánchez i Salvador Illa, però no serà tan fàcil. Sobretot a la Generalitat, on el suport d'ERC al PSC es fa molt difícil de justificar i té un cost polític més elevat. Per la resta, està clar que Oriol Junqueras ha triat el camí del tripartit i no seria estrany veure com estreny de nou la mà d'Illa a Palau.
Més notícies: