Europa Press Carles Puigdemont torna a amagar-se
A l'expresident li pot sortir molt cara l'estratègia d'aferrar-se al PSOE per aconseguir l'amnistia
Carles Puigdemont manté un silenci sorprenent davant la corrupció que acorrala el Gobierno del PSOE. Mentre l'Executiu està immers en nombrosos escàndols, l'expresident català opta per no pronunciar-s'hi. Aquesta actitud contrasta amb la seva activitat constant a les xarxes socials, on comenta temes molt menys rellevants per a Espanya i Catalunya, des de la figura de Trump fins a la política econòmica de Milei.
Aquesta submissió cap al PSOE, revestida d'una actitud combativa, respon a una necessitat clara: aconseguir la llei d'amnistia que tant necessita Puigdemont. Sense l'amnistia, Puigdemont és un líder inutilitzat i sense capacitat executiva real. El gran risc que va córrer l'expresident va ser fiar la seva sort a un procés tan tortuós com el de l'amnistia, que acabarà en mans de la justícia europea.
Puigdemont és ostatge de l'amnistia | Europa Press
La prova que Puigdemont és ostatge de si mateix és que Junts no té més remei que desmarcar-se de qualsevol moció de censura contra Sánchez. A més, el que hauria de ser un èxit per a Junts (l'oficialitat del català) es converteix en una altra manera de lligar-se al PSOE. Com és sabut, el PP lidera una ofensiva a Europa contra el català, cosa que allunya encara més una entesa amb Feijóo per fer una moció de censura tàctica.
Els problemes per a Nogueras i Turull
En conjunt, la situació de Puigdemont s'ha tornat inversemblant com inversemblant era el seu passat més recent. D'una banda, es vol mostrar combatiu amb el PP, però això l'obliga a ser una crossa del PSOE. D'altra banda, si deixés caure el PSOE, de seguida l'acusarien a Catalunya de pactar amb el PP o, encara més, d'impulsar un avançament electoral que donaria una majoria absoluta a PP i Vox.
El president del Gobierno, Pedro Sánchez | Europa Press
Aquestes complicacions es podrien rebaixar si Puigdemont transmetés la sensació entre els seus votants de ser un líder que aconsegueix canvis reals des de Madrid. Però, de moment, la sensació que transmet és la d'un líder absent que cau una vegada i una altra en les trampes del PSOE, començant per l'oficialitat del català a Europa. En aquests casos, el que és habitual és que Puigdemont desaparegui i Turull i Nogueras hagin de lidiar amb la pressió mediàtica i social.
I, per acabar, dins Catalunya, Junts tampoc aconsegueix alliberar-se de la pressió d'Aliança Catalana, que evidentment li pren molt de terreny. La gran dificultat de Puigdemont es presenta llavors operativa. És a dir, que tot el temps que depèn d'aconseguir l'amnistia és temps en què AC li guanya terreny.
Més notícies: