Pilar Rahola confessa un dels moments més durs de la seva vida: 'Encara em...'

Pilar Rahola era una de les convidades del programa d'aquest dissabte de Col·lapse, presentat per Ricard Ustrell a TV3. I és que la periodista i escriptora anava a l'espai amb altres figures rellevants com Nandu Jubany o Laura Fa.

Tot i això, i malgrat el que molts pensaven, Pilar Rahola no va parlar de cap tema relacionat amb la política. Aquesta vegada, la xerrada amb Ustrell va prendre un rumb profundament emocional.

I és que Rahola es va obrir sobre la mort del seu pare, una pèrdua que encara l'afecta intensament. “Encara em dol”, confessava la periodista, que no podia contenir les llàgrimes mentre recordava el seu pare.

Pilar Rahola es trenca parlant del seu pare

"La mort del meu pare encara em dol. Ai, molta gent perd el seu pare!", confessava Pilar Rahola entre llàgrimes. I és que la figura del seu pare havia estat vital a la vida de l'escriptora.

"El meu pare era troncal a la meva vida. Era un viatge en el temps", continuava, destacant la profunda connexió emocional i els records inesborrables que compartien tots dos.

Pilar Rahola va descriure el seu pare com un home culte i savi, i la influència es reflecteix en la seva pròpia vida i obra. "El meu pare era un viatge alhora, era un home molt culte, molt savi. Jo he heretat tota la seva biblioteca, he heretat molta de les seves inquietuds", va afirmar.

Tot i això, Pilar Rahola també va parlar del buit emocional que sent des de la seva partida. "És un forat molt intens no haver estat quan va morir", va confessar, revelant el dolor de no poder ser present en els últims moments.

I, a més, segons revela Pilar Rahola, li va prendre un cert temps afrontar la pèrdua. "Em va costar un any poder tornar a veure una foto".

Tot i això, un any després de la mort del seu pare, Rahola confessa que va poder fer un pas endavant. I és que va viure una experiència significativa que la va ajudar en el procés de dol.

"Un any després de la seva mort, la meva mare se'n va anar al cementiri. Jo li vaig dir que als cementiris jo no hi vaig", confessava Pilar Rahola.

"Però vam fer amb el meu marit una excursió de Cadaqués a Roses a peu. I trepitjant la terra em vaig veure capaç de parlar del meu pare". Sens dubte, un viatge simbòlic que li va permetre confrontar el dolor i començar a curar-se.