Mor Rosalía Dans, coneguda actriu de 'Los gozos y las sombras', als 68 anys

L'actriu gallega Rosalía Dans ens ha deixat i ha tenyit de dol el cine espanyol després que s'hagi conegut la notícia de la seva mort. Dans moria fa unes hores, als 68 anys, a Madrid.

Rosalía Dans es va fer popularment coneguda gràcies al seu paper a la sèrie de RTVE Los gozos y las sombras, emesa el 1982. Una sèrie en què donava vida al personatge de Rosario 'La Galana'.

El Concello de Curtis (La Corunya) ha informat de la trista notícia, escassos dies després de la inauguració de la casa-museu dedicada a la seva mare. Ens referim a la pintora María Antonia Dans. A més, aquest dilluns, el citat ajuntament agraïa a Rosalía Dans la seva col·laboració per a la compra de la casa i parcel·la per emprendre aquest projecte.

Un que honora la figura de la seva mare i "servirà de galeria altres artistes", segons exposava la mateixa actriu en una carta. "Sempre mostrava un constant interès, dedicació i compromís en el benestar del poble i els curtienses", deia la nota del consistori corunyès.

Mor als 68 anys l'actriu Rosalía Dans, famosa per 'Los gozos y las sombras'

Nascuda a la Corunya, el seu gran paper interpretatiu va ser el de Los gozos y las sombras, però va participar en 14 produccions més entre televisió i cinema. Per exemple, se la va poder veure en sèries com Anillos de oro (1983), Goya (1985), Las aventuras de Pepe Carvalho (1986) o Lorca, muerte de un poema (1987).

Al cinema, Rosalía Dans va participar en un dels títols més surrealistes de la comèdia espanyola. I no va ser altre que Amanece que no es poco, de José Luis Cuerda, en què donava vida a Gabriela. Com a actriu, la vam poder veure per última vegada el 1991 a la pel·lícula La seducción del caos, dirigida per Basilio Martín Patino.

Ja als anys 90, Rosalía Dans va deixar la interpretació per centrar-se en la pintura. Així i tot, va seguir els passos de la seva mare i la seva primera exposició la va inaugurar l'any 1986.

“No aspiro a entrar als museus ni res de semblant. En realitat, com em passa amb el cinema o amb la gent, només espero que agradi la meva pintura. I que alguns s'animin a endur-se-la per adornar un trosset de la paret de casa seva”, explicava Rosalía Dans a El País, cap al 1986.