Espartac Peran i la dura tragèdia que ha marcat la seva vida: 'Em fa ràbia...'

Espartac Peran, conegut presentador de TV3, va confessar fa un temps la tragèdia que va sacsejar la seva vida. Es tracta d'un dels aspectes més personals i dolorosos, el qual va reflectir al seu llibre Tres desitjos abans de morir.

En aquesta obra, Peran revela com la pèrdua del seu germà gran, l'Eliseu, quan aquest només tenia 9 anys, va marcar profundament la seva família.

Encara que Espartac mai va arribar a conèixer el seu germà, la mort de l'Eliseu ha estat una presència constant a casa seva. I va modelar la seva infància i les seves relacions familiars.

La tragèdia que va marcar la família d'Espartac Peran

Espartac Peran va créixer en una llar on l'ombra de la tragèdia sempre va estar present. Al seu llibre, descriu com la mort del seu germà va afectar profundament els seus pares. I és que aquests mai no van poder superar completament la pèrdua del seu primer fill.

"Vaig créixer al costat d'uns pares marcats per la mort del seu primer fill. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida", explica Peran.

I va deixar clar que, malgrat no haver compartit temps amb l'Eliseu, sempre ha sentit la seva presència. La mort de l'Eliseu no només va significar la pèrdua d'un fill per als pares. També va ser un canvi profund a la dinàmica familiar.

Espartac Peran esmenta com el seu pare va quedar "silenciat per sempre" després de la mort del seu germà. Un silenci que va acompanyar la vida familiar i que, d'alguna manera, es va convertir en part de la seva quotidianitat.

"Jo vaig viure en una família molt feliç i no tinc cap retret cap als meus pares", assegura Peran. Va ressaltar que, malgrat el dolor, els pares sempre van buscar mantenir una llar plena d'amor.

Espartac Peran no va conèixer el seu germà

En una entrevista al Planta Baixa, Espartac Peran va aprofundir en com la figura del seu germà mort ha estat una constant a la seva vida.

"Es deia Eliseu i és un germà que no vaig conèixer. Encara que em fa ràbia dir això perquè realment tinc la sensació d'haver-ho tingut al meu costat. Va morir amb 9 anys, abans del meu naixement. Per tant, jo vaig néixer en una família amb els pares marcats per la pèrdua d'un fill", va compartir.

"Hi havia moltes coses amagades... Aquest tipus de pèrdua mai se supera. El dol marxa, però la pena t'acompanya i la tens sempre allà".

Una de les rutines més marcades a la infància d'Espartac Peran va ser la visita setmanal al cementiri amb els seus pares. Aquest acte de recordar i honrar l'Eliseu es va convertir en una manera de mantenir viva la memòria del seu germà.

"Cada setmana anàvem al cementiri amb el meu pare, que netejava el nínxol mentre parlàvem", va relatar Peran. Va descriure així un ritual que no només era un moment de connexió familiar, també era una manera de processar la pèrdua constant.