El drama més desconegut del cantant Joan Dausà: 'És molt…'

Joan Dausà, un dels cantautors més influents de la música catalana, ha tocat moltes fibres en la seva carrera. Tanmateix, més enllà dels seus èxits, hi ha una història personal que pocs coneixen. En una entrevista amb Roger Escapa a L'eclipsi a TV3, Dausà va obrir el seu cor i va revelar un drama que ha marcat la seva vida des del seu naixement.

Un dolor que segueix present, tant en la seva música com en la seva vida quotidiana. Aquest episodi tan profundament dolorós ha donat forma a moltes de les seves cançons, i l'artista ho va compartir sense por, amb la mateixa honestedat que el caracteritza.

Un sacrifici que va marcar la seva vida

Durant l'entrevista, Dausà va recordar la tràgica història de la seva mare, que va morir poc després del seu naixement a causa d'una malaltia greu. Ella tenia lupus, i tot i que sabia que el seu embaràs podria posar en risc la seva vida, va decidir seguir endavant.

Segons va explicar el cantautor: "Suposo que per això també em crida parlar de la mort, perquè a mi m'ha acompanyat des de petit. La meva mare tenia un lupus i sabia que corria el risc de morir si es quedava embarassada i va decidir seguir endavant".

La decisió de la seva mare d'arriscar la seva vida per portar-lo al món li va deixar una empremta profunda, que Dausà no ha oblidat. En convertir-se ell mateix en pare va comprendre el sacrifici que va fer la seva mare: "Quan ets pare t'adones de quina era aquella pel·lícula, dius: Jo t'he de fer justícia". I, visiblement emocionat, va afegir: "M'adono que tinc la responsabilitat de tenir-la més en compte".

La música com a teràpia

Aquest dolor no només el porta amb ell en la seva vida personal, sinó que també ha trobat una via per expressar-lo a través de la seva música. En el seu primer àlbum, Jo mai mai,Dausà va incloure la cançó 1979, un tema que reflecteix l'any del seu naixement i el sacrifici que va fer la seva mare. La lletra diu així: "Amb por va deixar aquest món, complint un acord pactat amb la mort, viuria per tenir el nadó, omplir-lo de petons i abraçar-lo suau i fort".

A través d'aquesta cançó, Dausà no només ret homenatge a la seva mare, sinó que també mostra com la música pot ser una forma de sanar velles ferides. La seva honestedat en compartir aquest conflicte personal ha tocat molts dels seus seguidors, que troben en les seves lletres una forma de consol.

Com ell mateix diu, "Són coses que s'han de naturalitzar, però s'han de fer presents. S'han de parlar perquè al final és molt bèstia". Aquesta reflexió revela com, malgrat el dolor, la necessitat de parlar obertament sobre experiències traumàtiques pot generar una forma d'alliberament.