Boris Izaguirre recorda el seu pitjor moment per culpa de la mare: 'Vaig decidir…'

En una emotiva i divertida entrevista al programa Martínez y Hermanos, Boris Izaguirre va compartir amb Dani Martínez una anècdota de la seva joventut.

Un moment dur que va viure en Carnaval, segons ha confessat l'escriptor: “Jo vaig decidir disfressar-me de la meva mare”. I aquesta confessió no va deixar indiferent ningú.

Boris Izaguirre explica la divertida història que va viure

Boris va començar el seu relat recordant com, en aquells anys, va decidir disfressar-se de la seva mare per participar en el Carnaval, una festivitat molt celebrada a Veneçuela.

“Jo vaig decidir disfressar-me en un Carnaval a Caracas amb una roba de la meva mare. Una peça que ella no es volia posar perquè li semblava estranya”, va explicar Boris, fent riure el públic en recordar la situació peculiar.

La peça en qüestió va resultar ser l'elecció perfecta per a un jove Boris decidit a destacar-se i a fer una declaració audaç, encara que amb un toc de picardia.

Amb la peça de la seva mare posada, Boris va sortir al carrer, disposat a gaudir del Carnaval. El que no esperava Boris era el gir inesperat que prendria la nit quan es va trobar cara a cara amb el cap de la seva mare. “Aquest senyor era força elegant i molt sofisticat”, va recordar Boris, remarcant la ironia del moment.

La sorpresa i la vergonya inicials van ser immenses. En la seva ment, Boris ja s'imaginava les possibles repercussions d'aquella trobada: què pensaria la seva mare quan el seu cap la veiés reflectida en ell?

La reacció del cap de la seva mare va sorprendre Boris Izaguirre

El cap de la seva mare, lluny de reaccionar amb sorpresa o desaprovació, va fer una cosa que Boris no oblidaria mai. “Es va aixecar i em va dir «Hola, Belén, com estàs?»”, va narrar Boris.

Amb només quatre paraules, l'home havia transformat un moment potencialment enutjós en un gest de cortesia i complicitat. Per a Boris, aquestes simples paraules van ser un salvavides, una mà estesa que el va treure d'un moment de “voldria fondre'm”.

Aquesta trobada inesperada, més enllà de ser una simple anècdota de Carnaval, va deixar a Boris un ensenyament que va compartir amb l'audiència. “El més important del «voldria fondre'm» és que hi hagi una persona que et tregui d'aquell moment”, va reflexionar Boris.

Subratllant el poder que tenen els petits gestos d'empatia i de comprensió en situacions difícils. Per a ell, aquella trobada va ser una demostració que l'elegància i la sofisticació es reflecteixen en l'aparença. A més, es veu en la capacitat dels altres per fer sentir còmodes els qui els envolten, fins i tot en circumstàncies incòmodes.