Xavi Hernández, el nou geni incomprès: 3 solucions vitals per a la Supercopa

Ser soci o aficionat d'un equip significa, per a bona part dels mortals, hipotecar l'ànima fins al darrer dels teus dies sobre la faç de la terra. A través d'aquest equip que ens aficionem descobrim quins gust té una victòria, un títol i fins i tot què ens transmet el silenci després d'encaixar una dolorosa derrota.

El seguidor fidel del FC Barcelona, aquell que està disposat a qualsevol cosa per defensar el seu escut, simplement demana que Xavi Hernández i els futbolistes que juguen al seu equip tinguin, com a mínim, el mateix grau d'implicació.

Hi ha vegades que, com a aficionats al futbol, ens conformem amb poca cosa. Amb simplement veure que el teu equip lluita, progressa i segueix creixent, molts d'aquests seguidors ja se'n van més tranquils a casa, ja que senten que la seva passió és compartida amb els protagonistes que defensen la història del seu club. A moltes d'aquestes estrelles, acostumades a vendre la seva ànima al millor postor, és pràcticament impossible exigir-los aquesta reciprocitat, però Xavi Hernández queda totalment fora d'aquesta equació.

Xavi Hernández o el geni que ningú sembla comprendre

Després d'una mica més de dues temporades al capdavant del primer equip del FC Barcelona, encara costa explicar, amb detall, quina és la proposta de joc de Xavi Hernández. I, particularment, fa mal escriure aquestes línies, ja que estarem d'acord que l'egarenc és, sens dubte, un dels màxims exponents del futbol total de Can Barça.

És com si fos un artista que realitza les seves obres de forma anònima i que no deixa rastre perquè ningú sap qui és. Xavi Hernández, igual que aquell mag urbà que es dedica a posar color als carrers de la ciutat i que és ple d'interrogants, ha passat de ser un referent del model blaugrana a ser un artista pretensiós i incomprès.

Estarem tots d'acord que Xavi Hernández ha de recuperar el camí que el va portar a conquerir la passada LaLiga EA Sports. Ha de tornar a fomentar la solidaritat, el compromís defensiu i la feina, ja que com bé va apuntar, aquest Barça no té tanta qualitat com aquell del 2010. Ara bé, tampoc és un equip de Segona Regional, però el futbol ha canviat i, a dia d'avui, sense feina i sense preparació tàctica no vas enlloc.

Xavi Hernández, situació gairebé de vida o mort: la Supercopa pot dictar sentència

En un món ideal, com el que va dissenyar Aldous Huxley, Xavi Hernández seria una estrella, ja que resulta evident que els seus coneixements futbolístics són francament excel·lents. Ara bé, també és una realitat que les decisions sobre el verd les pren i executa ell, per la qual cosa ens converteix en mers espectadors incapaços de canviar la seva manera de veure les coses. Aquí és quan, moltes vegades, el fidel seguidor del conjunt blaugrana es desespera, ja que observa, des de la grada, un entrenador passiu que sembla esclau de les seves idees.

Unes idees que va comprendre amb Pep Guardiola però que potser no acaba de compartir. I què té de dolent? Res en absolut. Potser seria fins i tot millor que el de Terrassa no s'encaixés en estereotips i, d'una vegada per totes, dissenyés el seu Barça, que per això és l'entrenador. Res d'imposicions i res de directrius, que aposti pel que li diu el cor i encertarà, com va passar quan li va donar l'oportunitat a Fermín López, ara com ara del millor del Barça des de començament d'any.

Ara com ara Xavi Hernández no deixa de ser un dibuix en blanc llest per pintar amb les nostres idees o percepcions sobre la seva figura. Xavi Hernández té la missió de tornar a la infantesa l'aficionat, que només vol tornar a imaginar-se un Barça creatiu que permeti escapar-se de la realitat.

Serà capaç de triomfar al Barça? El soci blaugrana s'haurà d'acostumar a continuar vivint amb aquesta incertesa, com a mínim durant uns mesos més.