El Llibre del Barça

A l'inici de temporada, un cop el Barça va tancar la seva plantilla, una opinió generalitzada flotava a l'ambient després d'aconseguir l'arribada dels Joao's. Aquesta temporada el Barça compta amb una plantilla més completa, més homogènia. Una plantilla curta, sí, però en què hi ha 18 futbolistes d'un nivell que poden oferir a Xavi molts més recursos que les limitacions que vam veure en fases de la temporada anterior.

El mal moment que viu avui l'equip ens fa girar la mirada cap als futbolistes que en els últims partits no són capaços de complir les expectatives d'una afició que es comença a preocupar.

Lewandowski no està al seu nivell, Christensen comet errors impensables la temporada anterior, Koundé és intermitent, els Joao's s'han apagat, Raphina continua sense desequilibrar, Ferran ha esgotat “l'efecte Tauró”, i així podríem anomenar un per un tots els futbolistes de la Plantilla excepte a Ter Stegen.

Tot i això, l'arrel del problema que té avui el Barça pot ser que sigui ben diferent.

Un mantra del barcelonisme és que no podem ni hem de comparar qualsevol Barça amb la màquina futbolística en què Pep va convertir el Barça del 2008 al 2012. És cert, seria injust.

L'objectiu de Joan Laporta des de la tornada a la Presidència és recuperar aquesta excel·lència i qui millor que Xavi per tornar el Barça a aquest camí. Perquè aquest és l'objectiu i perquè Xavi sempre ha explicat que vol transitar aquest camí, tot i que tots són conscients que arribar a aquest nivell serà impossible, cal comparar el que hem vist en els últims partits del Barça.

Aquell equip, veient-lo a la televisió, sabies perfectament quan estava jugant malament i tenia problemes: era quan començaves a veure a la pantalla el seu propi camp i els seus futbolistes corrents cap enrere.

Avui el que veiem és el camp propi, però amb l'equip defensant-se i molts futbolistes darrere de la línia de la pilota. Un Barça que no domina el ritme del partit ni la pilota, que no dispara a porteria i que se centra a no cometre errors.

El camí de l'excel·lència té un Llibre d'Estil que hem vist aplicar a l'equip de Xavi en els millors moments de joc.

Avui el Barça capeja el temporal esperant temps millors. Aferrat a no cometre errors i intentar deixar la porteria a zero. Són els arguments d'equips que no aposten per l'excel·lència perquè hi haurà sempre un Bayern Munic o perquè “no compten amb els futbolistes adequats per dominar i imposar el seu estil”.

Precisament quan les coses es torcen, tens baixes molt importants i els teus millors futbolistes estan en baixa forma, és quan més t'has d'aferrar a aquest Llibre d'estil.

Si l'estil són Pedri i De Jong, és que estem comprant un altre llibre. Si la teva zona de seguretat és replegar-te, és que estem comprant un altre llibre. Si només podem jugar així quan ens veiem superiors, és que estem comprant un altre llibre.

Es juga així per ser superior i, per tant, guanyar el partit. La pilota és la “zona de seguretat”. Empoderes els futbolistes i l'equip. En els bons i mals moments.

Així es genera aquesta cultura. Canviar de llibre durant el camí té el risc de no saber on el vas deixar o que el trobis ple de pols quan vulguis recuperar-lo.