L'Illa del Tresor

El 2024 es va presentar per al Barça amb un duel a Las Palmas que l'equip va ser capaç de tirar endavant. En un partit definit pel penal a l'afegit, els blaugranes van ser capaços de remuntar una Unió Esportiva que no havia perdut aquesta temporada quan s'avançava al marcador.

Vam veure un equip que es va rebel·lar davant la certesa que tot el que no fos guanyar obria una bretxa pràcticament insalvable amb els líders. Aquesta reacció va ser conseqüència d'una primera part fluixa de l'equip. No va saber interpretar de manera efectiva els avantatges que podia trobar a la proposta futbolística del contrari.

L'equip gran canari, de la mà d'un gran García Pimienta, competeix admirablement a la màxima categoria com a recentment ascendit. Ho fa des d'una proposta que fuig de les convencions que acompanyen els equips modestos i que s'ha demostrat fins ara tan sòlida per aconseguir un magnífic ascens i trobar-se en aquests moments més a prop d'Europa que dels llocs de perill.

És el perfecte exemple d'un equip amb pocs recursos determinants en atac que maximitza un concepte de joc en què la possessió de la pilota serveix per defensar-se de manera eficaç. Un estil que proposa una defensa avançada que els obliga a jugar 100% concentrats al llarg de tot el partit.

En aquest context, el Barça va ser incapaç d'interpretar correctament on eren els avantatges per atacar aquesta defensa. És obvi que aquestes situacions estaven identificades i treballades abans del partit, però els futbolistes van ser incapaços d'interpretar-les correctament.

Aquesta línia defensiva tan avançada provoca que tot posseïdor de la pilota tingui la temptació de fer la darrera passada i que els futbolistes més avançats tinguin l'ansietat d'anar a buscar aquests espais de manera immediata.

En el moment en què ets capaç de fer “una passada més”, que els davanters no piquin a l'espai, sinó que siguin els futbolistes de segona línia els que ho facin, les situacions de gol per al Barça havien d'aparèixer.

A la segona part, amb una millor lectura d'aquestes situacions i el lògic desgast mental i físic de la Unió Esportiva, el Barça va agafar el domini i va generar ocasions. Va desaparèixer l'amenaça ofensiva dels canaris i els de Xavi, obligats també per les circumstàncies classificatòries, es van llançar a tot el tram final.

Va sortir cara aquesta vegada. Els de Xavi van tornar a demostrar que l'equip vol reaccionar. Es va veure en aquesta ansietat i en la reacció del tram final. També es va evidenciar que a l'equip li falta molt de futbol per ser dominant al llarg dels 90 minuts.

Entrem en un tram important de la temporada. Aquesta victòria servirà al grup per mantenir-se viu en la il·lusió de lluitar la Lliga.

Tot esperant que una final contra el Reial Madrid a la Supercopa suposi el punt d'inflexió futbolístic i psicològic que va suposar la temporada anterior.

Tràmit a la Copa. Superar Osasuna a la semifinal. Esperar una final contra els madridistes.

El Telegrama als Reis Mags de Xavi.