El Camp Nou s’estrena amb una gran xiulada, Lamine Yamal hi està d’acord

La trobada entre el FC Barcelona i l'Athletic Club d'aquesta tarda és molt més que un simple partit de futbol. El Camp Nou ha reobert més de 900 dies després, o el que és el mateix, dos anys i mig d'espera que han semblat eterns per a l'aficionat culer. El retorn de l'equip al seu estadi marca un punt d'inflexió emocional i esportiu per a un barcelonisme que somiava amb aquest moment.

L'espera ha estat tan llarga que jugadors com Cubarsí, Gerard Martín, Fermín, Joan García o Dani Olmo han trepitjat avui el Camp Nou per primer cop a la seva vida. La presència de tants debutants en un escenari tan imponent evidencia com de llarga s'ha fet l'espera per a tota una generació. L'ambient, carregat d'il·lusió i curiositat, ha estat el preludi ideal per a una tarda històrica.

Els prolegòmens han estat a l'alçada de l'esdeveniment, amb una posada en escena tan emotiva com contundent. El nou Camp Nou ha mostrat el seu poder tecnològic i estètic, situant-se sense discussió entre els millors estadis del món. L'afició, entregada des del primer instant, ha convertit la prèvia en un espectacle digne d'una inauguració d'elit.

L'afició del Camp Nou també mostra el seu enuig

El barcelonisme somriu, i l'equip ha respost amb l'autoritat de les grans cites. Robert Lewandowski ha obert la llauna tot just començar, signant un gol que li assegura un espai especial a la història del club català. L'encert matiner del polonès ha desfermat l'eufòria en unes grades famolenques d'alegries i de futbol de primer nivell.

Tanmateix, malgrat la felicitat general, hi ha un element que ha provocat que el so de vent es fes notar a la majoria de sectors de l'estadi. Lamine Yamal, protagonista involuntari d'aquest episodi, era conscient que una cosa així podia passar. El jove talent culer coneix bé el sentir de l'afició i sap que determinades ferides no cicatritzen d'un dia per l'altre.

Nico Williams, ni oblit ni perdó

I és que cada cop que Nico Williams ha tocat la pilota, les grades del Camp Nou reaccionaven amb una xiulada ensordidora. L'extrem de l'Athletic, un dels jugadors més desequilibrants de la Lliga, ha hagut de conviure amb un ambient hostil cada cop que s'apropava a la pilota. La intensitat dels xiulets ha sorprès alguns, però no aquells que coneixen el rerefons d'aquesta història.

El motiu de l'enuig és clar: el seu fitxatge frustrat pel Barça va deixar empremta a l'afició. Quan tot estava tancat i només faltava la signatura, Nico Williams va decidir fer-se enrere a l'últim moment i renovar amb l'Athletic fins al 2034. L'operació, que havia generat enormes expectatives, es va convertir de cop en un disgust difícil de pair per a l'entorn culer.

Ha passat molt de temps en obres, però el Camp Nou ni oblida ni perdona. L'estadi, completament renovat, manté intacta la memòria emocional que defineix el seu caràcter i el de la seva gent. En una tarda d'estrenes, il·lusió i retrobaments, també hi ha hagut espai per ajustar comptes pendents, i Nico Williams ja se n'ha adonat.