El Barça va tornar a guanyar a Villarreal tot i patir durant els 90 minuts. Els blaugranes van començar guanyant, els van remuntar i van haver de tornar a aixecar el marcador per endur-se els tres punts d'un partit que va deixar diversos noms propis. El més clar, el de Lamine Yamal, però també d'altres que semblaven haver quedat en un segon pla i que es van reivindicar.
No només parlem de Ferran, sinó també de Gavi. El jove migcampista de La Masia perdia força amb l'arribada de Gündogan i quedava relegat a un segon pla del qual ha sabut sortir. Les circumstàncies, com la lesió Pedri i l'afany de Xavi de jugar amb quatre migcampistes, han tornat a col·locar a Gavi a l'onze.
NOVETAT WHATSAPP: Clica aquí per rebre GRATIS totes les notícies del BARÇA i del futbol a WhatsApp!
Una oportunitat que Gavi està aprofitant de meravella. Seu va ser el cop de cap que va obrir el marcador i malgrat partir de la banda, va oferir un rendiment molt alt que el confirma com a jugador diferencial. La fam i la intensitat, al més estil Puyol, sumen molt en aquest Barça i li dona el punt necessari no només de talent, sinó també de competitivitat.
Gavi està cridat a marcar una època al Barça i al futbol espanyol. No va ser un miratge que fos el jugador més jove a debutar amb els catalans i a debutar i marcar amb la selecció, sinó que es consolida. Els seus rècords de joventut eren el preludi del que ve, perquè amb la seva personalitat, la seva grapa i el seu talent continua enamorant l'afició i convencent Xavi.
Amb tan sols 19 anys Gavi ja porta 73 partits disputats a Primera Divisió, 21 amb la selecció absoluta i vuit gols en total.
El més difícil per a Xavi serà quan tingui tothom disponible. Cinc migcentres titulars per a qualsevol equip d'Europa, i només tres o a molt estirar quatre posicions lliures. El míster haurà de decidir qui deixa fora o si li dona per repetir la fórmula que va fer servir contra el Cádiz perquè hi càpiguen tots.
A Gavi, això sí, sembla difícil que algú li tregui el lloc. Perquè el que dona a l'equip, futbolísticament i pel que fa a caràcter, no ho té cap altre interior de la plantilla. Pedri, Gündogan i De Jong són molt bons, però no tenen aquesta la intensitat que pot resoldre partits.