El Barça post-Copa: repte impossible?

El Barça va confirmar a San Mamés tot el que va apuntar a Sevilla. Tot el que és bo i tot el que és negatiu.

L'equip va mantenir la mateixa línia ascendent del Villamarín i va ser un equip reconeixible a l'hora de buscar les situacions de joc on és capaç de generar avantatges.

El mig camp va tornar a ser l'eix central d'un bloc que necessita dominar aquesta zona per reconèixer-se en el joc. Gundogan, De Jong i Pedri van ser capaços, durant algunes fases, de manejar el ritme del partit.

Una altra cosa és la continuïtat, la regularitat i la constància per sotmetre el contrari en aquesta zona. Aquí el Barça va tornar a demostrar que encara és un bloc inconsistent i irregular.

En defensa, els de Xavi van tornar a deixar moments de desconnexió als inicis de cada part dins un nivell general bo i consistent. No va aconseguir aquesta per aconseguir un rendiment d'acord amb el que necessita l'equip.

En atac, la millor notícia va ser, sens dubte, la consolidació de Lamine com un recurs ofensiu com fa molt de temps que no té el Barça. Desequilibrant, imaginatiu, pacient per trobar el seu moment i molt lúcid a la presa de decisions. Ens va deixar un golàs déjà vu.

Va estar molt a prop d'evitar la pròrroga, brillant tret de la definició.

Davant, un Athletic al seu temple, a la seva competició, al seu ambient …. És molt Athletic com mostra aquesta temporada amb el Txingurri. Els bascos són un equip frenètic en les transicions, agressiu en la pressió, desequilibrant per fora, solvent amb la pilota i amb una gran capacitat per arribar de forma constant a zones de remat rere centre o desequilibri per banda.

Totes aquestes virtuts es multipliquen com a local. L'històric club bilbaí sap que la Copa és el bitllet amb més possibilitats de trobar el premi d'un Títol.

La prova que tenia després del sorteig l'equip Blaugrana era, en definitiva, un calibre molt superior al repte de Sevilla. Es demostra en el resultat i en com va acabar passant factura física a l'equip el temps suplementari.

El Barça, com l'Athletic, visualitzava aquest mes de gener com a clau per aconseguir la Supercopa i acostar-se a la Copa, com els Títols més factibles. Aquestes possibilitats han volat en pocs dies i ara queden dos reptes majúsculs. Massa potser per al nivell daquest equip.

Encadenar victòria després de victòria a la Lliga per aconseguir el “sorpàs” o vèncer 4 eliminatòries amb els “cocos” a Europa. Això és el que queda al Barça ia Xavi per aconseguir una cosa que ara mateix estaria fora del radar de l'aficionat més optimista.

Impossible? Vegem-ho.