El Barça dels joves, el Clàssic de l'experiència

“Molts anys després, a les portes del Clàssic, encara recordo la primera vegada que vaig sentir el nom de Messi.”

Ell despuntava en edat cadet i va jugar contra el Nàstic a l'annex del Nou Estadi. Va fer 5 gols.

A partir d'aquí vaig seguir la seva trajectòria al Juvenil B, el Juvenil A, el Barça C i el Barça B.

El millor de la història no va començar a aparèixer regularment al Barça fins als 18 anys i va acabar consolidant-se com a titular als 19 anys.

Va transitar vertiginosament el procés maduratiu que ens explicaven a tots durant la nostra etapa a Can Barça.

El teu talent et permetia desbloquejar pantalles fins que els elegits enderrocaven la porta del primer equip.

Que lluny queden aquells debuts de Calderé, Clos i Moratalla als 24 anys……

Quina disància també amb el 2011, quan el Barça va guanyar el Mundial de Clubs i va sublimar el seu estil amb la participació d'11 futbolistes de la Masia.

Avui, sortosament, el Barça torna a girar la vista cap a la Masia.

Totes les circumstàncies s'alineen perquè el Barça torni a gravitar sobre el que és el seu patrimoni més gran: la penúria econòmica, un entrenador que estima el que significa La Masia, l'atreviment dels nois, una plantilla curta, les lesions……. poden ordenar els factors com vulguin.

El focus torna a ser a l'essència. En un model capaç de generar valor tangible i intangible. Un model capaç de reclutar, desenvolupar i exposar el talent de futbolistes que fan història. Com Gavi amb pràcticament 18 anys i 125 partits de professional. O Lamine Yamal debutant amb 15 anys.

No hi ha dics que frenin aquesta progressió ni hi ha intenció de posar portes al camp.

Amb el Clàssic en perspectiva, és moment de tornar a recordar que han de ser els futbolistes amb bagatge els que sostinguin el nivell futbolístic del Barça. Els joves assumiran responsabilitats i creixeran de la mà dels futbolistes.

És moment també de recordar una altra vegada que el mateix Messi va passar per aquest procés que sembla que ja ha quedat obsolet.

Suposo que per a qualsevol futbolista del “planter”, ara mateix, passar pel Barça Atlètic és una rèmora o una frenada en la seva progressió.

És el risc de normalitzar l'excepció i en certa manera desvirtuar part de la feina que es duu a terme a la Masia.

Difícil conjugar l'emoció de debuts i històries com la de Marc Guiu i la mesura que sempre ha d'acompanyar aquestes situacions.

Avui els futbolistes joves i el seu entorn tenen moltes més eines per gestionar totes aquestes expectatives. Però al capdavall estem posant aquest focus en nois que estan en període de formació personal.

Massa a prop, aquest focus pot cremar, ja que cal no obviar que la majoria de nosaltres ens construïm i identifiquem en funció de com ens veuen els altres i en les expectatives que tenen sobre nosaltres.

Estadi de Montjuïc, dissabte 16:15h. Boig per gaudir dels Lamine, Gavi, Fermín, Marc…