El Barça davant del mirall

“No hi ha pitjor falca que la de la mateixa fusta”. El Barça es va enfrontar a la imatge de l'equip que vol ser. A Montjuïc, el Girona va ser l'equip confiat, fluid, dominador, desequilibrant i definitiu. Quan molts esperaven la caiguda de l'equip de Michel aen un escenari "gran", el que va fer el Girona va ser créixer, confiar cegament en el llibret i consumar un partit suprem.

La batalla tàctica va començar amb la pressió alta del Barça que va semblar desconcertar el Girona. Però el Barça no ho  va aprofitar per colpejar i el Girona va acabar trobant la superioritat al centre guanyant la batalla tàctica amb la posició indesxifrable d'un espectacular Miguel Gutiérrez.

Brillant la lectura de Michel obrint molt la posició de Savinho i confiant que un dubtós defensor com Blind s'encarregués de Raphinha. Aquestes decisions van atorgar a Gutiérrez la possibilitat d'aparèixer per dins i destrossar la pressió del Barça.

A partir d'aquí la màquina del Girona va començar a funcionar sense que el Barça trobés respostes. En un partit a tomba oberta esperes que sigui el poderós el que faci vextrem la seva qualitat a l'intercanvi de cops.

El líder va demostrar tenir més qualitat i inspiració en el seu atac, més control o vertigen al centre segons requeria la situació i més fermesa defensiva quan va tocar.

És tan fantàstic com a equip el Girona que ningú repara en futbolistes com Iván Martín. A la màquina perfecta en què s'han convertit l'equip, el basc no surt a cap foto ni a les especificacions tècniques de l'aparell. Ell és el greix que facilita que tots els altres puguin brillar.

Els que gaudeixen del futbol ambiciós, desacomplexat i intel·ligent poden esperar continuar veient allà dalt el Girona. Ja no hi ha dubtes que serà així. Com tampoc no hi ha dubtes que si cauen serà amb les “botes posades”.

On tornen els dubtes és al Barça. L'equip havia respost en un moment clau de la temporada refent-se al desert amb la tornada de De Jong i Pedri.

El partit el va posar davant del mirall i li va demostrar que malgrat aquesta recuperació l'equip està lluny de poder competir ara mateix al nivell dels millors d'Europa.

El Barça no va jugar bé. No pot ser així quan reps quatre gols i el teu porter és un dels destacats del partit. No et pots quedar només que l'equip va ser capaç de generar i obviar tot el que va ser incapaç de controlar.

El consol és que fins al mes de maig a Montilivi no es trobaran un equip així a La Lliga.

Mentrestant, l'equip ha de créixer i oblidar-se d'aquesta garrotada i seguir el seu camí. Tot i que sigui dur assimilar que els davanters del Girona ara mateix són molt millors que els teus, que al mig et va superar i que va descompondre una defensa que davant Porto i Atlético semblava recuperar la seva solidesa.