La Seguretat Social confirma: per aquestes malalties es pot cobrar una pensió

La incapacitat permanent és un dret que ofereix la Seguretat Social a aquelles persones la malaltia o accident de les quals els impedeix continuar amb la seva activitat laboral. Tot i això, no totes les malalties atorguen automàticament aquest dret.

No hi ha una llista oficial de malalties que garanteixi l'accés a una pensió per incapacitat permanent. Cada cas l'avalua un Tribunal Mèdic de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).

Tot i això, algunes malalties són més comunes entre les sol·licituds aprovades. Entre elles es troben:

• Alzheimer i demència: La pèrdua de funcions cognitives pot incapacitar una persona per a qualsevol tipus de treball.
• Càncer: Depenent de la gravetat i les seqüeles dels tractaments, pot derivar en incapacitat total o absoluta.
• Malalties cardiovasculars com l'infart agut de miocardi, cardiopaties, fibril·lació auricular o hipertensió pulmonar.
• Malalties del sistema nerviós com ara el Parkinson, l'esclerosi múltiple, l'esquizofrènia i el trastorn bipolar.
• Problemes reumatològics com l'artritis reumatoide, artritis psoriàsica, espondilitis anquilosant, espondilosi degenerativa i fibromiàlgia.
• Malalties respiratòries com la malaltia pulmonar obstructiva crònica.
• Malalties digestives com la colitis ulcerosa, malaltia de Crohn i pancreatitis

Altres condicions freqüents inclouen la insuficiència renal crònica, hèrnies discals, despreniment de retina, glaucomes avançats i migranyes severes, entre d'altres.

Requisits per sol·licitar la incapacitat permanent

Els requisits per accedir a una pensió per incapacitat permanent varien segons l'origen de la incapacitat. Ja sigui malaltia comuna, professional, accident laboral o no laboral, a més de l'edat del treballador:

- Malaltia comuna. Si la incapacitat deriva d'una malaltia comuna, els requisits de cotització depenen de l'edat. Per a menors de 31 anys, cal haver cotitzat un terç del temps des dels 16 anys.

Per a més grans de 31 anys, s'exigeix ​​haver cotitzat almenys cinc anys. Amb un mínim d'un cinquè del temps cotitzat en la darrera dècada.

- Accident o malaltia professional. En aquests casos, no cal un mínim de cotització, sempre que el treballador estigui donat d'alta a la Seguretat Social en el moment de l'accident o malaltia.

Quanties de la pensió

La quantia de la pensió per incapacitat permanent depèn del grau d'incapacitat i de la base reguladora del treballador:

- Incapacitat permanent parcial. És compatible amb la feina i sol representar un 55% de la base reguladora. Hi ha la possibilitat d'augment fins al 75% si el treballador té més de 55 anys i té dificultats per reinserir-se al mercat laboral.

- Incapacitat permanent total. La pensió es calcula aplicant un percentatge de la base reguladora. Pot variar depenent de les circumstàncies específiques del treballador

- Incapacitat absoluta i gran invalidesa. En aquests casos, la pensió pot ser superior, arribant a ésser del 100% de la base reguladora. Fins i tot es contemplen ajuts addicionals si es requereix assistència de tercers.

Les malalties greus, cròniques o degeneratives que causen limitacions funcionals severes solen donar lloc a la concessió d'una pensió per incapacitat permanent. Tot i això, la decisió final depèn del tribunal mèdic i dels informes que acreditin la situació del treballador.