Muntatge amb una imatge de fons d'una persona amb bitllets de 50 i 100 euros a la mà i una altra imatge amb el logotip d'Hisenda
ECONOMIA

Hisenda aclareix per fi si és o no és legal guardar molts diners en efectiu a casa

Es tracta d'una cosa que, tradicionalment, fan moltes famílies, però que genera certs dubtes a les llars

Hisenda sempre està atenta a totes les operacions de diners que es fan a Espanya, amb una atenció especial en aquelles que puguin tenir implicacions fiscals.

En el cas dels moviments digitals, com ara pagaments amb targeta o transferències bancàries, Hisenda ho té fàcil: les transaccions queden registrades i són fàcils de rastrejar. Tot i això, quan es tracta de diners en efectiu, el panorama canvia. Aquests moviments, si no es registren en algun sistema bancari, poden escapar-se del control d'Hisenda, o almenys això és el que molts creuen.

Home amb expressió de sorpresa i mans a la cara, amb el logotip de l'Agència Tributària i persones treballant al fons.

És il·legal guardar grans quantitats de diners a casa?

Un dels dubtes més comuns entre la població és si es poden tenir grans quantitats de diners en efectiu guardats a casa. La resposta, en termes generals, és clara: sí, sempre que l'origen d'aquests diners sigui legal. No hi ha restriccions per part d'Hisenda sobre quants diners en efectiu es poden tenir a casa.

Qualsevol persona pot decidir guardar els estalvis en una caixa forta sense infringir cap llei. Tenir diners a casa no és il·legal ni implica pagar més impostos. Els diners en efectiu que una persona decideix mantenir fora del sistema bancari no estan subjectes a cap tributació addicional.

Imatge de fons d´una oficina d´Hisenda i una altra imatge d´unes mans amb bitllets de 50 euros

Això sí, serà així sempre que la persona pugui demostrar que aquests diners provenen de fonts legals. El que realment preocupa Hisenda és l'origen d'aquests fons, i no tant el fet que estiguin emmagatzemats a casa.

Així controla Hisenda els diners en efectiu

Tot i l'aparent llibertat per manejar efectiu, Hisenda compta amb mètodes per supervisar el moviment de grans sumes de diners. La Llei General Tributària estableix mecanismes que permeten detectar l'Agència Tributària quan es produeixen certs moviments significatius d'efectiu.

Bitllets d'euro amagats sota un matalàs amb un símbol d'advertiment i una oficina al fons.

Segons l'article 93 de la Llei General Tributària, les entitats bancàries tenen l'obligació de proporcionar informació a Hisenda que pugui tenir rellevància tributària. Això inclou totes les dades, informes i antecedents relacionats amb moviments de diners dels seus clients, particularment aquells que superin certs límits.

En concret, els bancs han de notificar a Hisenda quan es produeix un ingrés o una retirada de més de 3.000 euros en efectiu. També quan es fa qualsevol operació que impliqui l'ús de bitllets de 500 euros. D'aquesta manera, encara que els diners surtin del banc i acabin en mans de l'usuari, Hisenda està al corrent.

Imatge de fons d'una persona fent càlculs amb una calculadora i uns papers a taula, a més d'una imatge d'una oficina d'Hisenda amb dues persones sent ateses i una altra d'una mà amb molts bitllets d'euros

Què implica això per als estalvis en efectiu?

Si decidiu retirar quantitats superiors als 3.000 euros del vostre compte bancari, Hisenda serà informada. Tot i que no vol dir necessàriament que es tracti de diners sospitosos, l'Agència Tributària estarà al corrent de l'operació.

A més, aquestes dades s'acumulen. Significa que si fas retirs repetits de grans quantitats, Hisenda pot suposar que mantens una important quantitat de diners en efectiu a la teva possessió.

En cas que Hisenda observi moviments d'efectiu que no coincideixin amb els ingressos declarats o amb el perfil financer de la persona, podria iniciar investigacions. Ho farà per assegurar-se que aquests fons no provenen d'activitats il·legals o no declarades.

➡️ Economia

Més notícies: