Les diferències entre les pensions a Espanya i França que no t'esperaves

Al complex panorama europeu, els sistemes de pensions d'Espanya i França presenten notables diferències que afecten directament els jubilats dels dos països. Aquestes diferències rauen principalment en l'edat de jubilació, els anys de cotització requerits i el sou final percebut pels pensionistes.

Edat de Jubilació: Qui es jubila primer?

A França, l'edat ordinària de jubilació és actualment de 62 anys. Tot i això, a causa de les recents reformes impulsades pel govern d'Emmanuel Macron, s'espera que aquesta edat augmenti progressivament fins als 64 anys. Aquestes reformes han generat protestes a tot el país gal, amb ciutadans i sindicats en peu de guerra contra el que consideren una pèrdua de drets ja adquirits.

D'altra banda, a Espanya l'edat de jubilació està establerta en 66 anys i 4 mesos, i es preveu que el 2027 s'elevi a 67 anys. Aquest canvi a l'edat de jubilació es deu a les reformes implementades per assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions en un país amb una població cada cop més envellida.

Anys de Cotització: Quant de temps necessites treballar?

La diferència dels anys de cotització necessaris per accedir a una pensió completa és un altre aspecte crucial. A França, per rebre el 100% de la pensió, cal haver cotitzat un mínim de 42 anys. Aquells que no arriben a aquest període de cotització poden rebre una pensió reduïda fins a complir els 65 anys, moment en què se'ls garanteix l'accés a la pensió completa.

A Espanya, per obtenir la pensió completa als 66 anys i 4 mesos, cal haver cotitzat almenys 37 anys i 9 mesos. Si un treballador es vol jubilar abans, als 65 anys, haurà d'haver cotitzat aquests mateixos 37 anys i 9 mesos. Per a aquells amb una cotització inferior, l'edat de jubilació s'allarga i s'ajusta segons els anys cotitzats.

Sou: Qui cobra més?

El sou dels pensionistes és un altre factor de comparació entre els dos països. A França, el sistema de pensions es basa en un model de cotització dual que inclou un règim bàsic i un sistema de punts.

Aquest últim permet que, depenent dels anys treballats, els pensionistes acumulin punts que incrementen la suma de la pensió. La quantitat final es calcula sobre la base dels 25 millors anys cotitzats.

A Espanya, la pensió es calcula amb els darrers 25 anys de cotització, encara que amb les reformes es podrà triar entre aquest període o 29 anys descartant-ne dos. Això pot beneficiar aquells treballadors els darrers anys de vida laboral dels quals no han estat els més remuneratius.