Demostrat: la pensió que desperta molta enveja i que cobren pocs a Espanya

Molts somien amb ella, però només uns pocs poden gaudir-ne. En un país on les pensions són un tema que genera debat constant, n'hi ha una en particular que destaca sobre la resta. Parlem de la pensió màxima de jubilació, una prestació que cada cop més espanyols coneixen, però que molt pocs poden assolir.

A dia d'avui, a Espanya existeixen més de 380.000 persones jubilades que cobren la pensió màxima permesa per llei. Aquesta xifra no ha deixat de créixer en els darrers anys. Fa només una dècada, tot just superaven les 160.000 persones.

El salt és considerable i reflecteix un canvi en el panorama laboral del país. Hi ha sous més elevats en alguns sectors, carreres laborals més llargues i, sobretot, cotitzacions més altes a la Seguretat Social.

Com cobrar la pensió màxima

L'any 2025, aquesta pensió màxima està fixada en 3.267,60 euros al mes, repartits en 14 pagues anuals. El que suposa un total de 45.746,40 euros a l'any. Encara que pugui semblar una xifra molt elevada, està legalment limitada.

Fins i tot si un treballador ha cotitzat més enllà d'aquest llindar, no pot rebre una pensió superior a aquest topall. És la barrera imposada pel sistema.

El curiós és que molts ciutadans, fins i tot havent treballat tota la vida, no aconsegueixen acostar-se a aquestes xifres. La pensió mitjana a Espanya continua estant molt per sota. El que provoca una gran diferència entre els que han tingut carreres laborals estables i amb bons sous, i aquells que han passat per feines més precàries.

Cobrar aquesta pensió màxima no és senzill. Requereix haver cotitzat durant dècades amb una base alta. No n'hi ha prou amb treballar molt de temps; cal haver tingut un salari elevat i constant durant els millors anys de la vida laboral.

Per això, continua sent una realitat reservada a uns pocs. Sobretot directius, alts càrrecs, funcionaris amb carrera completa i treballadors amb sous elevats.

El nombre de pensionistes anirà a més

Els experts ja han posat sobre la taula una reflexió important: el nombre de persones que accedeixen a aquesta pensió continuarà creixent. Les generacions que s'estan jubilant ara han tingut trajectòries laborals més estables i, en molts casos, sous més alts que els seus antecessors. Aquest fenomen no només afecta els pensionistes, sinó també l'equilibri del sistema de pensions en el seu conjunt.

I és que, a més pensions altes, més despesa pública. Encara que aquestes pensions són totalment legítimes i s'han guanyat amb anys d'aportacions, suposen un repte per a la sostenibilitat futura del sistema. El problema no és només en el nombre de jubilats, sinó en què cada cop més d'ells accedeixen al tram més alt de prestacions.

Per tant, la pensió màxima és una recompensa per a qui ha cotitzat de manera intensa i constant. Però també és una realitat que només una minoria pot assolir. Mentrestant, la resta dels pensionistes mira amb sorpresa, i en molts casos amb enveja, aquestes xifres que semblen inabastables per a la majoria.