Museu de Camins, un tresor patrimonial per recuperar el passat

El projecte Museu de Camins: camins que connecten persones intenta recuperar la xarxa d’antics camins de la vall de Siarb, situada a la comarca catalana del Pallars Sobirà. La iniciativa, impulsada per l’Associació País de Terra Roia, és una de les guanyadores de la 8a edició dels Premis Fundació ”la Caixa” a la Innovació Social.

El projecte aposta per la cohesió social creant un vincle amb les persones del territori mitjançant l’organització de camps de treball en els quals participa principalment gent jove. La participació voluntària és sens dubte el pilar del Museu de Camins, ja que aquesta iniciativa col·laborativa se sustenta gràcies a la implicació de moltes persones: des de joves d’entitats de temps lliure de Catalunya o de la resta d’Espanya i voluntaris internacionals, fins a padrins i padrines que, amb el seu testimoni, mantenen viu aquest traspàs de memòria oral sobre com era la vida a la vall de Siarb.

La connexió entre generacions és el resultat innovador d’aquesta iniciativa, que vol «vertebrar al territori un projecte en el qual joves i persones grans es coneguin i comparteixin experiències per recuperar tots els camins històrics que hi ha a la zona», explica Gemma Cots, presidenta de l’Associació País de Terra Roia.

Gemma Cots: «És una manera d’homenatjar les vides de la gent que es va quedar al territori treballant i cuidant les terres, els camins i els boscos perquè ara nosaltres els puguem visitar i conèixer».

Protegir la memòria oral de la vall de Siarb

Un dels punts clau del projecte és l’atenció a les persones grans que continuen vivint a la vall de Siarb, amb l’objectiu de dignificar i donar importància a les seves històries: «És una manera d’homenatjar les vides de la gent que es va quedar al territori treballant i cuidant les terres, els camins i els boscos perquè ara nosaltres els puguem visitar i conèixer», explica Cots. Aquesta implicació de la gent gran, que adquireix un paper protagonista per rememorar i valorar la seva experiència vital, també repercuteix en el seu empoderament com a col·lectiu i en el seu benestar psicosocial.

Pilar Grau, nascuda al poble de Vilamur el 1952, recalca la importància de la tasca de conservació dels senders que fa el Museu de Camins: «Potser penses que els camins no són importants, però per a generacions posteriors és una manera de conèixer la vida d’abans en tots els aspectes. I si no s’expliquen s’acaben perdent».

Un d’aquests aspectes essencials de la vida al Pallars Sobirà era sens dubte l’anomenat fer comú: «La gent feia treballs, com dèiem, “de comú”: des d’arreglar un camí fins a construir la paret d’un hort. Tothom hi ajudava». Aquest testimoni de Pilar Grau dona moltes pistes sobre la vida comunal de la vall de Siarb, en la qual tots els habitants assumien com a pròpia aquesta tasca necessària de manteniment de les estructures i les vies d’accés per a la convivència a la vall. «Es tracta de conèixer, a través d’aquests camins, quin és el passat que ja no existeix», afegeix Cots.

Promoure la connexió intergeneracional

L’Associació País de Terra Roia es va posar en marxa el 2020 i, des de llavors, un total de 1.385 persones han participat en les diferents activitats del Museu de Camins: formacions, camps de treball i fins i tot estades d’investigació gràcies a acords amb universitats. França, Alemanya i la República Txeca són algunes de les procedències dels voluntaris internacionals que, juntament amb els joves d’altres zones de Catalunya o de la resta d’Espanya, fomenten la cohesió social al territori mentre recuperen els camins. «Normalment són joves de zones urbanes, i a mesura que passen els dies apareix la curiositat i comencen a fer preguntes: «Des de quan existeixen aquests camins? Qui els va fer? Com i per a què s’utilitzaven? Qui caminava per aquests senders?», explica Cots.

Aina Ribé: «Recuperar un camí amb les nostres pròpies mans, tornar a fer-lo transitable, refer tot el recorregut i acabar-lo va ser molt gratificant».
Aina Ribé, monitora de l’AEIG Perot Guinarda (Agrupament Escolta i Guia Perot Guinarda) de Barcelona, és una de les 950 persones voluntàries que han passat pels camps de treball del Museu de Camins: «L’aprenentatge principal va ser veure com vam poder amb les nostres pròpies mans recuperar un camí que estava en desús i pel qual no es podia passar. Tornar a fer-lo transitable, refer tot el recorregut i acabar-lo va ser molt gratificant».

Durant aquestes estades —que tenen lloc de l’abril a l’octubre—, els equips de treball entren en contacte amb les tasques manuals i les tasques de camp. Desbrossar, podar, cavar o construir murs a través de la tècnica de la pedra seca es converteix en la seva rutina diària durant diverses setmanes. «Amb la tècnica de la pedra seca només fas servir els materials disponibles al territori, com ara pedres de diverses mides i terra. I amb aquests elements es construeixen murs o empedrats». Gemma Cots explica la importància de mantenir aquesta tècnica ancestral en la reconstrucció dels camins: «Et permet utilitzar els recursos que et dona la natura sense necessitat d’afegir-hi res de nou. A més, és patrimoni de la humanitat des del 2018 i creiem que és important difondre-la i donar-la a conèixer».

Un futur amb valors propis

Com a resultat d’aquesta trobada intergeneracional i de les tasques dutes a terme per cobrir les diferents necessitats del projecte, Gemma Cots detalla els tres valors que engloben la raó de ser d’aquesta iniciativa: «Conservació, participació de tots i totes en la construcció i recuperació d’aquest museu, i descobriment, perquè volem que la gent conegui tot el patrimoni cultural i natural que hi ha a la vall».

Per a Cots, ser un dels projectes guanyadors dels Premis Fundació ”la Caixa” a la Innovació Social ha estat un cop d’efecte que els dona impuls i els anima a continuar i a afermar la tasca iniciada al Museu de Camins durant els últims anys. «Veiem que és una proposta original, que agrada i que és innovadora perquè inclou diversos tipus de públic i cobreix les necessitats locals», sosté. «En pocs anys ha crescut molt i ara mateix volem consolidar la tasca que fem. Tanmateix, no descartem en un futur ampliar i mirar cap a altres zones que s’interessin per la recuperació i revitalització dels camins, i poder portar a terme més actuacions al territori».