La raó per la qual els catalans mengem canelons per Sant Esteve

Arriben les dates més esperades de l'any. Dies de família, retrobaments i àpats. Sobretot això últim. És per això que ens hem d'anar preparant i mentalitzant. Després de la nit de Nadal arribarà el dia de Nadal i seguirem menjant. I, per si no en tinguéssim prou, a Catalunya, després de les dues festivitats, tindrem l'habitual cita amb Sant Esteve i els seus canelons.

Però... Per què mengem canelons per Sant Esteve? Doncs ens hem de remuntar al segle XVIII. Va ser aleshores quan, a Barcelona, moltes famílies adinerades i restaurants comptaven amb cuiners italians, suïssos o francesos. Països on —sobretot a Itàlia— ja hi havia una tradició del 'canelloni'.

I què va passar? Doncs que quan els cuiners van començar a integrar el 'canelloni' a la gastronomia catalana, tot plegat va patir un boom. El caneló —que, en moltes cases, es va començar a fer amb carn i formatge gratinat— es va popularitzar.

El plat agradava, però era molt laboriós. Per la qual cosa va quedar per a dies especials. I així, al cap dels anys, va acabar quedant per al dia de Sant Esteve. És, si més no, la versió del periodista expert en gastronomia, Néstor Luján.

L'autor del llibre 'Petita història dels canelons' explica així per què el caneló va acabar sent el plat típic de Sant Esteve.

La teoria de la guerra civil

Una altra de les teories assenyala que el caneló es va popularitzar sobretot als anys 50. Després de la guerra civil, a moltes cases catalanes hi havia escassetat de producte. I el Nadal sempre va tenir una importància màxima.

Per això, després de dinar de Nadal, a moltes cases es va començar a aprofitar el que sobrava —sobretot, carn— per començar a fer canelons. Canelons que, precisament, es van començar a servir l'endemà: el dia de Sant Esteve.

La versió francesa

Finalment, la darrera versió sobre el caneló i Sant Esteve té una gran similitud amb el que sosté el periodista Néstor Luján. Aquesta teoria explica que els canelons es van començar a fer a la Maison Dorée de París; i que un català va copiar la idea i els va dur a Barcelona.

Es tracta de Michel Pompidor. Aquest va obrir un restaurant a Barcelona amb el seu germà i va començar a servir el caneló parisenc. Van obrir el 1903 i van revolucionar la gastronomia a la ciutat comtal. El plat es va popularitzar i, fruit del seu boom, va acabar a les taules el dia de Sant Esteve.

Tres teories, similars i alhora diferents, que expliquen el perquè del caneló a Catalunya per Sant Esteve.