e-Notícies, Akarawut Lohacharoenvanich, Pixelshot El curiós cognom que segurament no has sentit mai: el tenen 106 persones
L'origen d'alguns cognoms és curiós i només unes persones el segueixen mantenint al conjunt del país
Tenir Garcia o Martínez de cognom és molt típic a Espanya. Però hi ha persones que darrere del seu nom guarden un cognom gairebé exclusiu. És el cas d'un que amb prou feines porten 106 persones a tot el país i que es reparteix per diferents punts del territori.
Nonó podria semblar una expressió, una mena de frase feta. També algun aparell amb un significat que pocs coneguin. Ara bé, la realitat és que és un cognom que 63 persones tenen en primera posició i 43 en segona.
El cognom es reparteix per Espanya | INE
La seva repartició pel territori és variada i trenca amb la regla que sol caracteritzar els cognoms poc posats. Normalment, quan un cognom té poc recorregut, se sol ubicar al mateix lloc del mapa. Però amb Nonó passa una cosa diferent.
Un cognom amb més presència a Catalunya
Nonó es pot sentir a Madrid, València, Barcelona i Girona. Precisament és en aquesta demarcació catalana on té més incidència. Així i tot, no és un cognom amb molta trajectòria al país i els que el porten avui dia poden sentir-se privilegiats.
Si es busca sobre els orígens d'aquest cognom, es pot viatjar fins a la mateixa Itàlia. Sembla que Nonó, però sense accent, és d'origen italià. Prové d'un sobrenom o sobrenom d'origen dialectal que significa net en italià.
Es feia servir per distingir una persona que era el net d'algú o per saber qui era el més jove de la família. Sigui com sigui, la veritat és que Nonó és un cognom que pocs coneixen i que gairebé no se sent a Espanya.
Més cognoms amb curiosos significats
S'acostuma a cercar el significat dels noms de les persones. Posar un nom a un fill o filla és una llarga tasca per a la majoria de famílies que busquen en llistes interminables. Ara bé, la paraula que va darrere del primer nom també té una història darrere que no tothom coneix.
Un exemple és el d'Enamorada, un cognom ben romàntic. En aquest cas, és d'origen espanyol i, com suggereix la seva etimologia, està relacionat estretament amb l'amor. Prové del verb 'enamorar', que vol dir 'inspirar amor en algú'.
Més notícies: